Actualitats
Irlanda del Nòrd: la futura lei del gaelic irlandés rescontra l’oposicion dels unionistas
La ministra de l’Educacion presentarà un esbòs de lei e dobrirà un periòde de consultas amb los ciutadans
Lo ministèri de Cultura d’Irlanda del Nòrd dobrirà lo mes que ven un periòde de consultas per que los ciutadans participen a la construccion d’una futura lei de la lenga irlandesa, segon çò que rapòrta Nationalia. Aquela lei es una revendicacion istorica del Sinn Féin e del Partit Socialdemocrata e Laborista (SDLP). Los partits unionistas i son radicalament opausats.
La ministra de l’educacion, Carál Ní Chuilín (Sinn Féin), diguèt que son ministèri a alestit un esbòs de lei del gaelic irlandés, e que lo mes que ven la farà conéisser per que los ciutadans lo valorizen e que “pòscan prene lors decisions”.
Ça que la, per aprovar una lei pel gaelic irlandés, cal los vòtes dels partits unionistas, çò que se prevei complicat. En novembre passat, un deputat del Partit Unionista Democratic (DUP), Gregory Campbell, se trufèt de la lenga dins a l’Assemblada d’Irlanda del Nòrd. En mai d’aquò, aquel deputat diguèt puèi que tractariá la demanda d’una lei pel gaelic irlandés “coma se foguèsse de papièr igienic”, e diguèt que son partit “acceptariá pas jamai” aquela lei.
Lo Sinn Féin, l’SDLP e las organizacions favorablas a la lenga considèran que l’Irlanda del Nòrd deu aver una lei d’oficialitat del gaelic irlandés. Segon lo recensament de 2011 es una lenga parlada per aperaquí 65 000 personas, çò es lo 4% de la populacion.
Encara segon Nationalia, la sola proteccion legala de la lenga pròpria de l’Irlanda del Nòrd es la ratificacion qu’a fach lo Reialme Unit de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, mas i a pas cap de lei nòrd-irlandesa que reconesca lo gaelic irlandés.
La ministra de l’educacion, Carál Ní Chuilín (Sinn Féin), diguèt que son ministèri a alestit un esbòs de lei del gaelic irlandés, e que lo mes que ven la farà conéisser per que los ciutadans lo valorizen e que “pòscan prene lors decisions”.
Ça que la, per aprovar una lei pel gaelic irlandés, cal los vòtes dels partits unionistas, çò que se prevei complicat. En novembre passat, un deputat del Partit Unionista Democratic (DUP), Gregory Campbell, se trufèt de la lenga dins a l’Assemblada d’Irlanda del Nòrd. En mai d’aquò, aquel deputat diguèt puèi que tractariá la demanda d’una lei pel gaelic irlandés “coma se foguèsse de papièr igienic”, e diguèt que son partit “acceptariá pas jamai” aquela lei.
Lo Sinn Féin, l’SDLP e las organizacions favorablas a la lenga considèran que l’Irlanda del Nòrd deu aver una lei d’oficialitat del gaelic irlandés. Segon lo recensament de 2011 es una lenga parlada per aperaquí 65 000 personas, çò es lo 4% de la populacion.
Encara segon Nationalia, la sola proteccion legala de la lenga pròpria de l’Irlanda del Nòrd es la ratificacion qu’a fach lo Reialme Unit de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, mas i a pas cap de lei nòrd-irlandesa que reconesca lo gaelic irlandés.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Però, perquè si neguen? És la llengua del seu País
Quan surtin los provocador unionistes fent processons per sa invasió, que los escometen amb gaelic e los conviden a faire un bon menjar amb bons produtes de la cuina irlandesa, que segur que és molt més rica que l'anglesa la porqueria mais gran de la història. Coneixiem un matrimòni anglé que varen convidar a unas senyoras mallorquinas a sopar d'un ou cru amb una fulla d'ensiam.,com si fos un gran sopar, una autèntica misèria.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari